El xiquet del pijama de ratlles

Argument:

L'acció es narra des del punt de vista de Bruno, el fill de nou años[2] d'un militar d'alt rang
nazi. La família de Bruno es veu obligada a abandonar Berlín quan a son pare ho destinen
per a treballar en el camp d'extermini d'Auschwitz. La família accepta el canvi amb resignació. Des de la finestra de la seua nova habitació Bruno divisa una reixa després de
la qual hi ha persones que sempre porten

posat un 'pijama a rayas'; en realitat es tracta de jueus presoners. Explorant la contornada del seu nou llar, Bruno coneix a través de la tanca de seguretat del camp a un xiquet jueu polonés cridat Shmuel, nom que Bruno no ha sentit abans però que pareix prou comú en eixe lloc.

Shmuel li compte la història de la seua deportació i les terribles condicions de la vida en el camp. Bruno entaula amistat amb ell i li visita sovint, portant-li menjar. Després de diverses peripècies, un dia la mare de Bruno decidix que el camp no és un lloc adequat per a viure amb la seua família i presa la decisió de tornar a Berlín.

La fi:

Abans d'anar-se'n, Bruno visita a Shmuel per a despedir-se i este li compte entre xanglots que no troba son pare, davant del que Bruno li promet ajudar-li a buscar-ho. Entra en el camp excavant davall la reixa i es posa un uniforme de pres que li aconseguix el seu amic. No aconseguixen trobar el pare de Shmuel i plou, per la qual cosa Bruno vol tornar a sa casa.En compte d'això, els guàrdies del camp els obliguen a entrar junt amb una multitud en un lloc 'cálido' i 'seguro'. La història finalitza amb els dos xiquets agafats de la mà dins d'una cambra de gas.En l'epíleg, el pare de Bruno descobrix la roba del seu fill junt amb el filat i imagina el que succeïx. Mesos més tard, els aliats (aunque en la novel·la no s'especifica qui són, Auschwitz va ser alliberat per l'Exèrcit Rojo) es porten als soldats nazis i el pare de Bruno els seguix sense queixar-se perquè 'ya no li importa res el que facen amb el.

Pequeña Miss sunshine

Els Hoover realitzen un viatge a Califòrnia per a presentar la seua filla Olive (Abigail Breslin) a un concurs de bellesa cridat Xicoteta Miss Sunshine. Davant de la gran il·lusió de la xiqueta els seus pares Richard (Greg Kinnear) i Sheryl (Toni Collette) accedixen a fer un llarg trajecte durant el qual les personalitats dels membres de la família"

Pare:No vol ser un arruinat, vol que la seua feta guanye el concurs de bellessa, Mos Sunshine. Mare:Li diu a la seua feta que si no vol eixir a l'escenari, que no isca però finalment decidix la feta eixir, veu a tota la família fent el ridicul i ella ana tambe amb la seua família. Tio (Frank): Te molts problemes, i va intentar suïcidar-se.
Fill (Dwagne). És daltonico i no pot ser pilot, com el volia. Filla (Olive):Es passa el dia,mirant vídeos de comants dre bellessa,vol ser Miss Sunshine. Iaio: És va quedar a a viure amb l'eu fill, per que el van expulsar de la residència en estava, per passar-se el dia insultant. Abans que començara el concurs el iaio va morir quant estava adormit.

Cinema Paradiso.

Cinema Paradiso
Salvatore, un celebre director de cinema,cuan se va enterar de la mort de Alfredo, rememora el seus dies cuan era un xiquet y pasaba els dies enters em la seus compañia.Eren anys de guerra y el seu pare permanecia ausent,por lo que pasaba hores en la cabina de proyecció de un cinema aprenient el funcionament de les maquines. Tras un incent que va destruir la sala, Alfredo va perder la vista peró Salvatore fará tot lo posible per levantar un nou cinema, el "Cinema Paradiso".

"La pel·lícula és un homenatge al gènere cinematrográfico. En una llarga narració descriu la història d'un respectat director de cine (Salvatore, interpretat per Jacques Perrin) que torna al seu antic poble sicilià per a acudir al funeral del seu vell amic Alfredo (interpretado per Philipe Noiret), l'antic proyeccionista del cine Nou Cinema"
"Aquesta obra cinematogràfica és la suma de tres característiques crucials en l'elaboració d'una pel·lícula: està dotada d'una història minuciosa, que comporta una anàlisi profunda, i estos dos factors estan expressats amb àmplia versatilitat tècnica en la realització. El director italià mostra en esta pel·lícula la història de Totó (cuyo no"
"'Totó', com preferix ser cridat el protagonista, té problemes econòmics en la seua infància perquè son pare se n'ha anat a la guerra, per la qual cosa ha de tocar les campanes en l'església del poble. Com el sacerdot per a qui treballa és l'amo de 'Cinema Paradiso', el teatre on els ciutadans assistixen per a veure les notícies i pel·lícules, Totó s'acosta"
"Amb el pas dels anys, Totó perfecciona els seus coneixements, aplicant-los quan ha de reemplaçar Alfredo després que este patix un accident ocorregut per una manipulació inadequada de les cintes en una projecció, i que dóna lloc a la reconstrucció del teatre. Mentres açò succeïx, Totó creix i viu la seua primera experiència d'amor. Després de muc""La cinta té una història commovedora, que es recolza fortament en un formidable maneig de la fotografia i so. A més, és un homenatge al cine antic (pues hi ha desenes de referències en imatges i diàlegs, des de Jean Renoir fins Charles Chaplin), a l'afecte pel cine, a la seua història i técnicas... però abans que res, és una reflexió sobre la fu"

La historia del cinema.

L'ésser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment.Els bisons amb sis potes que els prehistòrics pintaven a les cavernes demostren aquest fet. Durant segles, diverses civilitzacions o persones han cercat procediments per reproduir la realitat. Es el cas de les representacions amb ombres, els primersespectacles en públic amb projecció d'imatges animades.Un invent capital apareix al segle XIX: la fotografia. Per primera vegada, era possible d'impressionar i de guardar una imatge del món que ens envolta. Però alguns fotògrafs no es van conformar amb les imatges fixes i van assajar amb la fotografia d'objectes en moviment, com ara Muybridge. Fins i tot, un d'ells, Marey, va arribar a emprar una mena de fusell fotogràfic capaç de captar les diferents fases d'un moviment.

Falles 2010

Les Falles es una festa celebrada del 15 al 19 de marz en alguns ciutats y pobles de la Comunitat Valenciana (España), entre ells principalment en Valencia; así com en la ciutat d'argentina de Mar del Plata, receptora de mils de inmigrants valencians. També llamades festas josefines o festes de Sant Josep (en valenciá) se celebra en honor de San José, patró dels carpinters. Está catalogat com festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en su conjunt, que representen figures conocides com ninots y composicions de elements. Al llarg de l'historia els materials han anat evolucionant, peró tradicionalment, estes ninots eren de cera. actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ja que permiten formes més ligeres y de major tamany.

En Valencia, con la costumbre de extender el nom a tots els aspectes, també se extendix aquest a la denominació genérica de la festivitat así com a la agrupació de veins que constitueixen la comisió fallera, sus integrantes conocidos com fallers y falleres. Cada comisió fallera, cada grup de fallers, planta una falla (un monument) que entra a concurs.

FOM: Wikipedia

primer plá

primerissim primer plá